[RP] Oranges givrées - Gelat de taronja - Naranjas locos

Barcelone, le 5 juin 1460



Mes chères soeurs,



Nous voilà arrivés à Barcelone, en Catalogne.

Cette aventure est un peu spéciale.

En deux mots, Genève a beaucoup négocié avec la Catalogne, une sorte d'alliance, des accords commerciaux et navals.

Genève est venue y honorer cette alliance.

Aubanne, Thor et Florian y sont allés. Et Vero aussi. Et j'ai voulu venir avec Vero et avec tous.

L'organisation de tout cela est très helvète : une anarchie délicieuse, de fortes personnalités, une efficience certaine, et une convergence d'intérêts du moment. Et des flèches de tous bois. Et des navires de tous bords, menés par des capitaines grands.

Certains sont venus pour l'argent et le commerce. D'autre parce qu'on leur a demandé. D'autres pour l'alliance.

Moi au milieu de tout cela ? Parce que je voulais être avec ma Vero.

Elle m'a donné deux coups de rame pourtant : je ne pouvais pas m'empêcher de mettre la main à la pâte. Trop, comme d'habitudes.

Les gens ici parlent une langue qui est proche du provençal. Je ne saisis pas tout.

Ils sont en guerre civile. C'est très dur. Je tâcherai de la comprendre, un peu mieux.

Ceux qui sont maintenant au pouvoir nous ont parlé de ceux que nous allions peut-être combattre. Ils ont ravagé le pays, détruit les mines, affamé les gens, les empêche d'élire leurs chefs dans certaines villes.

Genève vient changer la donne.

Et nous ... et moi. Et bien, nous allons voir. Je vais voir.

Nous avons débarqué à Barcelone.

La ville est étrange. Peu de gens. Le soleil y est intense. On y trouve des orangers. Je n'en ai pas encore vu.

Le soleil éblouit beaucoup. Nous marchons entre lumière et ombres. Il faudra prendre le temps de découvrir et voir. Éclaircir les ombres de mes doutes. Révéler les ombres des vérités trop évidentes.

Aubanne, Thor et Florian vont rester à Barcelone je crois, pour profiter de la plage, des poissons, de la mer. Vero aussi, si j'y reste aussi.

Prendre le temps du temps pour eux. Pour nous.

Et moi. Et bien, mes dromadaires ont retrouvé le sable. Ils sont restés à lézarder sur la plage toute la journée. J'espère pouvoir les faire bouger pour participer à cette campagne.

Je leur ai fabriqué des parasols. ... pour leur seau de pastaga. Avec des quartiers d'orange.

Je vous enverrai des nouvelles. Ou copie de ce que j'écris pour tous. Quand il n'y a pas de secret militaire.

Nous sommes un peu fous sans doute. Et apportons à ce pays surchauffé quelque chose de la fraicheur de nos contrées.

Je vous embrasse.

Prenez soin de vous, et de la maison de la lanterne au Lucioles.

Je vous aime.

Iskander

Barcelona, ​​5 juny 1460



Les meves estimades germanes,



Aquí estem a Barcelona, ​​Catalunya.

Aquesta aventura és una mica especial.

En dues paraules, Ginebra ha negociat amb molts de Catalunya, una mena d'acords d'aliança comercial i naval.

Ginebra, va arribar a honrar a aquest pacte.

Aubanne, Thor i Florian se'n va anar. I també Vero. I jo volia venir amb Vero i tot.

L'organització d'aquest és molt helvètica: una anarquia deliciosa, personalitats fortes, una certa eficàcia, i la convergència dels interessos del moment. I les fletxes de totes les fustes. I els vaixells de totes les parts, liderat per grans capitans.

Alguns venien pels diners i el comerç. D'altra banda, perquè se'ls va demanar. Arran de l'aliança.

Jo al mig de tot això? Perquè volia estar amb la meva Vero.

Ella em va donar dos cops dels rems, però: no podia deixar de posar les mans a la massa. També, com els hàbits.

Aquí la gent parla una llengua que està prop de la Provença. No he entès tot.

Estan en guerra civil. És molt difícil. Vaig a tractar d'entendre una mica millor.

Aquells en el poder hem parlat dels que podem lluitar. Van arrasar amb el país, destrucció de les mines, les persones que pateixen fam, que els impedeixen elegir els seus dirigents en algunes ciutats.

Ginebra és sacsejar les coses.

I nosaltres ... i per a mi. Bé, ja veurem. Vaig a veure.

Aterrem a Barcelona.

La ciutat és estranya. Poques persones. El sol és intens. No són de color taronja. No he vist encara.

El sol enlluerna a molts. Caminem entre la llum i les ombres. Prendrà temps per explorar i descobrir. Aclarir les ombres dels meus dubtes. Mostra les ombres de veritats massa evidents.

Aubanne, Thor i Florian es quedarà a Barcelona crec que, per gaudir de la platja, el peix, el mar Vero també, si em quedo també.

Prenent el temps temps per a ells. Per a nosaltres.

I a mi. Bé, he trobat la sorra dromedaris. Es van quedar estirats a la platja tot el dia. Espero que per passar a participar en aquesta campanya.

He fet els seus paraigües. ... per la seva cub de pastis. Amb els grills de taronja.

T'enviaré algunes notícies. O una còpia del que escric per a tothom. Quan no hi ha cap secret militar.

Probablement som una mica bojos. Portar a aquest país i una cosa que un reescalfament de la frescor del nostre país.

Et abraçada.

Té cura de tu mateix, i la casa de la llanterna en Fireflies.

T'estimo.

Iskander

Barcelona, ​​05 de junio 1460



Mis queridas hermanas,



Aquí estamos en Barcelona, ​​Cataluña.

Esta aventura es un poco especial.

En dos palabras, Ginebra ha negociado con muchos de Cataluña, una especie de acuerdos de alianza comercial y naval.

Ginebra, llegó a honrar a ese pacto.

Aubanne, Thor y Florian se fue. Y también Vero. Y yo quería venir con Vero y todo.

La organización de este es muy helvética: una anarquía deliciosa, personalidades fuertes, una cierta eficacia, y la convergencia de los intereses del momento. Y las flechas de todas las maderas. Y los barcos de todas las partes, liderado por grandes capitanes.

Algunos venían por el dinero y el comercio. Por otro lado, porque se les pidió. A raíz de la alianza.

Yo en el medio de todo esto? Porque quería estar con mi Vero.

Ella me dio dos golpes de los remos, sin embargo: no podía dejar de poner sus manos en la masa. También, como los hábitos.

Aquí la gente habla un idioma que está cerca de la Provenza. No he entendido todo.

Están en guerra civil. Es muy difícil. Voy a tratar de entender un poco mejor.

Aquellos en el poder hemos hablado de los que podemos luchar. Arrasaron con el país, destrucción de las minas, las personas que padecen hambre, que les impiden elegir a sus dirigentes en algunas ciudades.

Ginebra es sacudir las cosas.

Y nosotros ... y para mí. Bueno, ya veremos. Voy a ver.

Aterrizamos en Barcelona.

La ciudad es extraña. Pocas personas. El sol es intenso. No son de color naranja. No he visto todavía.

El sol deslumbra a muchos. Caminamos entre la luz y las sombras. Tomará tiempo para explorar y descubrir. Aclarar las sombras de mis dudas. Muestra las sombras de verdades demasiado evidentes.

Aubanne, Thor y Florian se quedará en Barcelona creo que, para disfrutar de la playa, el pescado, el mar Vero también, si me quedo también.

Tomando el tiempo tiempo para ellos. Para nosotros.

Y a mí. Bueno, he encontrado la arena dromedarios. Se quedaron tumbados en la playa todo el día. Espero que para pasar a participar en esta campaña.

He hecho sus paraguas. ... por su cubo de pastis. Con los gajos de naranja.

Te enviaré algunas noticias. O una copia de lo que escribo para todos. Cuando no hay ningún secreto militar.

Probablemente somos un poco locos. Traer a este país y algo que un recalentamiento de la frescura de nuestro país.

Te abrazo.

Cuida de ti mismo, y la casa de la linterna en Fireflies.

Te amo.

Iskander

Barcelone, le 7 juin 1460


Mes Chères soeurs,


Vero et moi allons participer à l'aventure militaire. Enfin, moi. Et Vero a dit qu'elle ira où j'irai. J'en suis très heureux, et un peu inquiet.

Je constitue une lance, celle de la cavalerie de marine genevoise, avec mes dromadaires pour montures, s'ils veulent bien.

Je vous envoie copie de mes lettres.

Gardez-les bien. Je sais, j'ai déjà plein de papiers partout. Mais vous savez comme je suis. J'aime bien garder, regarder.

Je vous embrasse.

Iskander

Barcelona, 7 juny 1460


Les meves estimades germanes,


Vero i vaig a participar en l'aventura militar. Finalment, jo. Vero i va dir que anirà allà on vagi. Estic molt content i una mica preocupat.

Que és una llança, la de la cavalleria dels recursos marins de Ginebra, amb els meus camells als cavalls, si els importa.

Li enviament còpies de les meves cartes.

Mantingui bé. Ho sé, tinc un munt de papers per tot arreu. Però ja saps com sóc. M'agrada seguir veient.

Et abraçada.

Iskander

Barcelona, ​​07 de junio 1460


Mis queridas hermanas,


Vero y voy a participar en la aventura militar. Por último, yo. Vero y dijo que irá donde quiera que vaya. Estoy muy contento y un poco preocupado.

Que es una lanza, la de la caballería de los recursos marinos de Ginebra, con mis camellos a los caballos, si les importa.

Le envío copias de mis cartas.

Mantenga bien. Lo sé, tengo un montón de papeles por todas partes. Pero ya sabes como soy. Me gusta seguir viendo.

Te abrazo.

Iskander

Barcelone, le 7 juin 1460


Chers toutes, tous,


Bienvenue dans la cavalerie de marine genevoise.

Il y a assez de dromadaire pour tous. Prenez en un qui vous plait.

S'ils n'avancent pas assez, donnez leur à boire - ils doivent bien avoir de l'alcool dans ce pays. Et s'ils murmurent, prenez garde : ils risquent de vous prendre langue. Ou de blatérer devant vous.

Si vous voulez partir pour la fortune, c'est la lance d'à côté.

Nous partons pourquoi alors ?

Et bien, pour les gens d'ici. Et pour nous.

Pour les gens d'ici, qui sont venus nous appeler à l'aide.

Il a fallu parler sous, bateaux, tout cela pour que tous bougent. Mais les gens d'ici n'ont plus rien. Juste la rage au ventre. Et des cailloux sous les pieds.

Ils n'osaient espérer nous voir arriver. Ils n'osaient espérer nous voir. Nous sommes là. Ils sont pauvres toujours. Ils ne pourront sans doute pas nous payer.

Peu m'importe.

Qu'allons-nous pouvoir faire pour eux ? Ce que des gens libres venus de loin peuvent faire : la guerre, sans la haine.

La haine, ils connaissent. Ils se sont assez détruits mutuellement pour savoir ce que c'est.

Nous leur apporterons quelque chose d'autre. Je veux leur apporter quelque chose d'autre. Une raison d'en sortir, et d'espérer.

C'est fou, je sais. Impossible, surement. Ingénu, certainement.

C'est ce que je vais faire, pourtant. Leur donner un nouvel espoir. Une chance de rebâtir leur Etat et d'apprendre à y vivre ensemble.

Pourquoi "pour nous" alors ?

Parce que nous avons sans doute oublié ce que signifie nous battre pour notre liberté. Moi, beaucoup, vous peut-être.

Notre liberté, c'est la voie qui permet de réaliser ses rêves. Pas les miens. Pas les vôtres. Pas chacun le sien. Le nôtre, tous ensembles.

La liberté pour soi tout seul ne sert à rien, juste à entretenir l'illusion de pouvoir prendre sans rendre compte.

La liberté se donne, à soi, aux autres, pas comme un dû, pas comme une conquête, mais comme un pied mis à l'étrier, comme l'élan qui permet à l'autre de s'envoler, et d'entraîner les autres, pinacle de leur joie.

Nous venons réapprendre cette mesure de la liberté.

Alors, ce soir, si cela vous tente, suivez-moi !

Nous allons rejoindre l'armée de Pons. Nous allons marcher sur le village de Vic, et en chasser ceux qui imposent leur loi, et permettre aux gens de choisir la leur. Puis nous irons sur Urguell, faire de même. Puis ... puis après, nous trouverons une autre manière de le faire.

Donc, ce soir, si vous souhaitez m'accompagner, rejoignez ma lance et suivez moi !

Je vous embrasse !

Yallah !

Iskander

Barcelona, ​​7 juny 1460


Hola a tots, tots,


Benvingut a la cavalleria dels recursos marins de Ginebra.

Hi ha suficient per a tots els camells. Prengui un que t'agradi.

Si no es mouen prou, els donen de beure - que ha de tenir l'alcohol en aquest país. I, xiuxiuegen, aneu en compte: és possible que li prengui el llenguatge. O blatérer davant dels clients.

Si vols anar a la fortuna, és el començament de la propera.

Comencem llavors per què?

Bé, per la gent d'aquí. I per a nosaltres.

Per a la gent d'aquí, que va venir a demanar ajuda.

Vam haver de parlar en, vaixells, tot això perquè tots s'estan movent. Però la gent d'aquí no tenen res. Només per la ira. I els còdols sota els seus peus.

Es van atrevir esperem veure'ns. Es van atrevir amb nosaltres a l'esperança. Som aquí. Ells segueixen sent pobres. Ells probablement no ens paguen.

No m'importa.

Què farem per ells? Què poden fer els pobles lliures de lluny: la guerra sense odi.

L'odi, ells saben. Van destruir cadascun suficient si per saber el que és.

Els proporcionarà una mica més. Vull donar-los una mica més. Una de les raons per anar-se'n, i l'esperança.

És una bogeria, ho sé. Impossible, sens dubte. Ingenu, sens dubte.

Això és el que faré encara. Donar-los una nova esperança. Una oportunitat per reconstruir el seu país i aprendre a viure junts.

Per què "per a nosaltres", doncs?

Com que és probable que hàgim oblidat el que significa lluitar per la nostra llibertat. Em molt, vostè pot.

La nostra llibertat és el camí que permet als seus somnis. No el meu. No és la seva. No cadascun el seu. La nostra, tots junts.

La llibertat només per a si mateix no serveix per res, només per mantenir la il · lusió que pot prendre sense adonar-se'n.

La llibertat es dóna a si mateix, altres, no com un deure, no com una conquesta, però posar un peu a l'estrep, com l'impuls que permet a l'altra per volar i conduir l'altre, el pinacle de la seva alegria.

Hem d'aprendre de nou la mesura de la llibertat.

Així que aquesta nit, si vostè està interessat, que em segueixi!

Anem a entrar en l'exèrcit de Pons. Anem a caminar pel poble de Vic, i expulsar els que imposen la seva llei, i permetre a la gent a triar el seu propi compte. Després anirem a Urguell, fer el mateix. Llavors ... després, després, trobarem una altra manera de fer-ho.

Així que aquesta nit, si vostè vol unir-se a mi, amb mi i seguir la meva llança!

Et petó!

Yallah!

Iskander

Barcelona, ​​07 de junio 1460


Hola a todos, todos,


Bienvenido a la caballería de los recursos marinos de Ginebra.

Hay suficiente para todos los camellos. Tome uno que te guste.

Si no se mueven lo suficiente, les dan de beber - que debe tener el alcohol en este país. Y, susurran, tenga cuidado: es posible que le tome el lenguaje. O blatérer delante de usted.

Si quieres ir a la fortuna, es el comienzo de la próxima.

Comenzamos entonces ¿por qué?

Bueno, para la gente de aquí. Y para nosotros.

Para la gente de aquí, que vino a pedir ayuda.

Tuvimos que hablar en, barcos, todo esto para que todos se están moviendo. Pero la gente de aquí no tienen nada. Sólo por la ira. Y los guijarros bajo sus pies.

Se atrevieron esperamos vernos. Se atrevieron con nosotros a la esperanza. Estamos aquí. Ellos siguen siendo pobres. Ellos probablemente no nos pagan.

No me importa.

¿Qué vamos a hacer por ellos? ¿Qué pueden hacer los pueblos libres de lejos: la guerra sin odio.

El odio, ellos saben. Destruyeron cada uno suficiente sí para saber lo que es.

Les proporcionará algo más. Quiero darles algo más. Una de las razones para irse, y la esperanza.

Es una locura, lo sé. Imposible, sin duda. Ingenuo, sin duda.

Eso es lo que voy a hacer todavía. Darles una nueva esperanza. Una oportunidad para reconstruir su país y aprender a vivir juntos.

¿Por qué "para nosotros", entonces?

Debido a que es probable que hayamos olvidado lo que significa luchar por nuestra libertad. Me mucho, usted puede.

Nuestra libertad es el camino que permite a sus sueños. No el mío. No es la suya. No cada uno lo suyo. La nuestra, todos juntos.

La libertad sólo para sí mismo no sirve para nada, sólo para mantener la ilusión de que puede tomar sin darse cuenta.

La libertad se da a sí mismo, otros, no como un deber, no como una conquista, pero poner un pie en el estribo, como el impulso que permite a la otra para volar y conducir el otro, el pináculo de su alegría.

Tenemos que aprender de nuevo la medida de la libertad.

Así que esta noche, si usted está interesado, que me siga!

Vamos a entrar en el ejército de Pons. Vamos a caminar por el pueblo de Vic, y expulsar a los que imponen su ley, y permitir a la gente a elegir su propia cuenta. Luego iremos a Urguell, hacer lo mismo. Entonces ... luego, después, vamos a encontrar otra manera de hacerlo.

Así que esta noche, si usted quiere unirse a mí, conmigo y seguir mi lanza!

Te beso!

Yallah!

Iskander

Barcelone, le 8 juin 1460


Chers tous,


Nous partons libérer Vic !

Suivez suivez suivez !

Pour les petits détails pratiques :

Monter sur un dromadaire est très facile : il faut lui demander gentiment de se laisser monter dessus.

Ne faites pas comme Sembre qui a pris un tabouret. C'est une bonne idée, mais ces bêtes sont assez espiègles et ont vite fait un pas de côté. Et devoir attacher son dromadaire à deux oliviers avant de pouvoir lui monter dessus n'est pas très pratique quand d'autres vous tirent dessus. Surtout quand on passe de l'autre côté.

Bon, le bon point dans tout cela est que Balthazar a adopté Sembre. Je crois qu'il sera très content de te porter.

Raya, j'aimerais que vous ne pervertissiez pas Melchior avec des bisous. J'ai déjà eu du mal avec le Pastaga et les bars - eu le malheur de leur faire goûter une fois, ils ne peuvent plus s'en passer maintenant. Si vous continuez avec ces bisous, et bien, ... hem ... bon.

Ma Vero, mon amour, je t'adore, mais Zénobie rit en choeur avec toi.

Et, je sais, Gaspard a beaucoup rit aussi. Ma démonstration de monte n'était pas vraiment ... enfin, bon, j'ai juste eu le pied coincé à l'étrier. Et cette histoire de tapis volant était bien, jusqu'à ce que je me retrouve en dessous de lui et qu'il s'asseye sur moi.

Ça ne fait rien. Il nous reste encore un peu de temps pour nous entraîner à monter et à combattre à dos de dromadaire.

A défaut, on se battra à pied.

Et à défaut ... bon, surtout, ne laissez pas les dromadaires charger devant. Ils ont tendance à s'emporter.

Allez, zou, on s'y remet ! On apprendra en route !

Suivez suivez suivez !

Yallah !

Iskander

Barcelona, 8 juny 1460


Hola a tots,


Comencem l'alliberament de Vic!

Seguiu segueixi segueixi!

Per als petits detalls pràctics:

Anar amb camell és molt fàcil: cal demanar-li amablement que deixi passeig.

No t'agrada Sembre que va tenir un tamboret. És una bona idea, però aquests animals són molt juganers i ràpidament va fer a un costat. I per treure del seu dromedari dues oliveres abans que es pot pujar amb ell, no és molt pràctic quan es dispara als altres. Especialment quan es passa a l'altre costat.

Bé, el punt bo en tot això és que Balthazar va adoptar Sembre. Crec que serà molt feliç que vostè té.

Raya, m'agradaria que no ho fan Melcior pervertissiez de petons. He tingut problemes amb la Pastaga i bars - va tenir la desgràcia de fer-los agradar una vegada, que no poden viure sense ell ara. Si continua amb aquests petons, i així ..., hum ... dreta.

Vero meu, el meu amor, t'adoro, però Zenobia va riure a l'uníson amb vostè.

I, ho sé, Gaspard vam riure molt també. La meva demostració no va ser realment fins ... Finalment, bé, jo havia ficat el peu a l'estrep. I la història de la catifa voladora estava bé fins que em trobo sota ella i seu a mi.

No importa. Encara tenim una mica de temps per entrenar a muntar i lluitar en un camell.

Si no, anem a lluitar a peu.

I no ... bo, sobretot, no fer front a carregar els camells. Ells tendeixen a deixar-se portar.

Vaja, shoo, ho tornarem! Ens assabentem en el camí!

Seguiu segueixi segueixi!

Yallah!

Iskander

Barcelona, ​​08 de junio 1460


Hola a todos,


Empezamos la liberación de Vic!

Siga siga siga!

Para los pequeños detalles prácticos:

Montar en camello es muy fácil: hay que pedirle amablemente que deje paseo.

¿No te gusta Sembre que tuvo un taburete. Es una buena idea, pero estos animales son muy juguetones y rápidamente hizo a un lado. Y para sacar de su dromedario dos olivos antes de que se puede subir en él, no es muy práctico cuando se dispara a los demás. Especialmente cuando se pasa al otro lado.

Bueno, el punto bueno en todo esto es que Balthazar adoptó Sembre. Creo que va a ser muy feliz de que usted tiene.

Raya, me gustaría que no lo hacen Melchor pervertissiez de besos. He tenido problemas con la Pastaga y bares - tuvo la desgracia de hacerles gustar una vez, que no pueden vivir sin él ahora. Si continúa con estos besos, y así ..., hum ... derecha.

Vero mi, mi amor, te adoro, pero Zenobia se echó a reír al unísono con usted.

Y, lo sé, Gaspard nos reímos mucho también. Mi demostración no fue realmente hasta ... Por último, bueno, yo había metido el pie en el estribo. Y la historia de la alfombra voladora estaba bien hasta que me encuentro debajo de ella y se sienta en mí.

No importa. Todavía tenemos un poco de tiempo para entrenar a montar y luchar en un camello.

De lo contrario, vamos a luchar a pie.

Y no ... bueno, sobre todo, no hacer frente a cargar los camellos. Ellos tienden a dejarse llevar.

Vaya, shoo, lo vamos a volver! Nos enteramos en el camino!

Siga siga siga!

Yallah!

Iskander

En vue de Vic, le 9 juin 1460


Mon Amour, Raya, Sembre,


Nous voici arrivés à Vic. La ville est close, mais pas loin.

Leamance et sa lance nous ont suivi a pied, toute la nuit. Et Pons devrait être quelque part par là. Et d'autres ont trop fait la fête à Barcelone et nous rattraperont dès qu'ils peuvent.

En face de nous, des armées, inconnues pour le moment, et plein de gens.

Et nous. Hem ... nous avons dressé le camp hier soir, dans un verger, à l'orée des bois de chêne d'ici. Et bien, à l'aube venue, ce sont des orangers.

Je n'ai jamais vu autant d'oranges, belles, et chacune différentes. Et toutes savoureuses. Enfin, je ne les ai pas toutes goûtées.

Bon.

Alors, pour la suite, nous suivons Pons.

Il y a un petit "hic" : les dromadaires ne savent pas grimper les murailles. Du moins pas tout seul.

Nous allons donc devoir ruser.

Voici ce que je propose.

Cette nuit, ou la nuit prochaine, les Catalans de Vic vont se rebeller. Et nous allons devoir prendre la ville en même temps et en bouter l'armée des occupants.

Je n'aime pas tellement les murs. On va passer au dessus, en dessous, autour, ou au travers.

Ou par derrière.

Si vous voulez vraiment monter à l'assaut dans la grande tradition, on va faire des échelles.

Mais si vous voulez "passer par derrière", prenez juste un couteau, ou deux, un pagne, et noircissez-vous partout. Avec de la graisse, parce que le noir va devoir tenir dans l'eau. Et noircissez et nouez vos cheveux aussi.

Rendez-vous à la nuit tombée et, surtout, suivez ...

Yallah !

Iskander

Per Vic, 9 juny 1460


El meu Amor, Raya, Sembre,


Hem arribat a Vic La ciutat és a prop, però a prop.

Leamance seva llança i seguim a peu, tota la nit. Pons i ha d'estar per aquí. I altres tenen molt de festa a Barcelona i ens posarem al dia tan aviat com sigui possible.

Davant nostre, els exèrcits, en l'actualitat es desconeix, i plena de gent.

I nosaltres. Hem ... vam muntar el campament la nit anterior en un hort a la vora de fusta de roure aquí. Bé, a l'alba, són de color taronja.

Mai he vist tanta taronja, bella i diferent cada un. I tot deliciós. Finalment, no he provat a tots.

Dret.

Per tant, per a la seqüela, seguim Pons.

Hi ha un petit "problema": els camells no saben com grimpar per les parets. Almenys no està sol.

Haurem de ser més llest.

Això és el que em proposo.

Aquesta nit o demà a la nit, els catalans de Vic es van a rebel · lar. I haurem de prendre la ciutat junts i expulsar els ocupants armats.

Realment no m'agraden les parets. Anem a passar per sobre, sota, al voltant oa través d'.

O per l'esquena.

Si realment vol prendre per assalt la gran tradició, que farem escales.

Però si vostè vol "anar més enllà", acaba de prendre un ganivet o dos, un taparrabos, i cobrir a tot arreu. Amb el greix, perquè el negre va a romandre en l'aigua. I omplir i lligar el seu pèl també.

Visita a la nit i, sobretot, seguir ...

Yallah!

Iskander

Para Vic, 09 de junio 1460


Mi Amor, Raya, Sembre,


Hemos llegado a Vic. La ciudad está cerca, pero cerca.

Leamance su lanza y seguimos a pie, toda la noche. Pons y debe estar por aquí. Y otros tienen mucho de fiesta en Barcelona y nos pondremos al día tan pronto como sea posible.

Frente a nosotros, los ejércitos, en la actualidad se desconoce, y llena de gente.

Y nosotros. Hem ... montamos el campamento la noche anterior en un huerto en el borde de madera de roble aquí. Bueno, al amanecer, son de color naranja.

Nunca he visto tanta naranja, hermosa y diferente cada uno. Y todo delicioso. Por último, no he probado a todos.

Derecho.

Por lo tanto, para la secuela, seguimos Pons.

Hay un pequeño "problema": los camellos no saben cómo trepar por las paredes. Por lo menos no está solo.

Tendremos que ser más listo.

Esto es lo que me propongo.

Esta noche o mañana por la noche, los catalanes de Vic se van a rebelar. Y vamos a tener que tomar la ciudad juntos y expulsar a los ocupantes armados.

Realmente no me gustan las paredes. Vamos a pasar por encima, debajo, alrededor oa través de.

O por la espalda.

Si usted realmente quiere tomar por asalto la gran tradición, que vamos a hacer escalas.

Pero si usted quiere "ir más allá", acaba de tomar un cuchillo o dos, un taparrabos, y cubrir a todas partes. Con la grasa, porque el negro va a permanecer en el agua. Y llenar y atar su pelo también.

Visita por la noche y, sobre todo, seguir ...

Yallah!

Iskander

Vic, le 10 juin 1460


Mon Amour, Raya, Sembre, chers tous,


L'armée qui tenait Vic s'est retirée, ou débandée, ou un peu des deux.

Vic est libre de se choisir un gouvernement.

Nous avons réussi cela par notre seule présence, sans lever une arme, sans verser de sang. Juste en ayant l'air très redoutables.

Je ne sais pas s'il y aura une sorte de défilé, et tout cela.

Bon, du coup, on s'est noirci un peu pour rien. Pas tout à fait pour rien. Au moins pour s'y entrainer. Mais, bon, voilà, maintenant, ça colle très fort.

Pour enlever le noir, utilisez du beurre. Puis on va se laver, beaucoup, au savon.

Il y a un grand lavoir en ville. Vous verrez, les dromadaires et nous y tiendrons.

A propos, je ne sais pas qui a eu l'idée de noircir les dromadaires. Et je ne suis même pas certain qu'ils n'ont pas trouvé l'idée eux-mêmes.

Bref. Donc, les instructions pour ce soir : suivez ! Tout le monde au bain.

Après, nous marcherons sur Urguell, pour faire grosso modo la même chose qu'à Vic : se promener, en ayant l'air redoutable, se préparer à l'assaut, fébrilement, et sans doute voir les autres mettre pavillon bas.

Bon, donc, Compagnie de cavalerie de marine de Genève, suivez, à poil, au bain !

Yallah !

Iskander

Vic, 10 juny 1460


El meu Amor, Raya, Sembre, estimats tots,


L'exèrcit va ser Vic que s'ha retirat o dissolts, o una mica de tots dos.

Vic és lliure de triar un govern.

Aconseguim això per la nostra mera presència, sense aixecar una arma, sense vessament de sang. Només després d'haver mirat molt formidable.

No sé si hi haurà una mena de desfilada, i tot això.

Bé, de sobte, era una mica ennegrida al no-res. No del tot per a res. Almenys per a la pràctica. Però, hey, aquí, ara, es pega molt fort.

Per retirar la mantega fosca, l'ús. A continuació, anem a rentar, una gran quantitat de sabó.

Hi ha una bugaderia gran a la ciutat. Podrà veure els camells i ens pegarà.

Per cert, no sé qui va tenir la idea de camells negres. I ni tan sols estic segur que no han trobat la idea de si mateixos.

Breu. El que les instruccions per a aquesta nit: seguir! Tothom al bany.

Després de caminar sobre Urguell, d'aproximadament el mateix que Vic: caminar, amb l'aire formidable, preparar-se per l'assalt, febrilment, i, probablement, per veure les altres banderes a sota.

Bé, llavors, la companyia de cavalleria Marí Ginebra segueix, nu, en una doble!

Yallah!

Iskander

Vic, 10 de junio 1460


Mi Amor, Raya, Sembre, queridos todos,


El ejército fue Vic que se ha retirado o disueltos, o un poco de ambos.

Vic es libre de elegir un gobierno.

Logramos esto por nuestra mera presencia, sin levantar un arma, sin derramamiento de sangre. Sólo después de haber mirado muy formidable.

No sé si habrá una especie de desfile, y todo eso.

Bueno, de repente, era un poco ennegrecida a la nada. No del todo para nada. Al menos para la práctica. Pero, hey, aquí, ahora, se pega muy fuerte.

Para retirar la mantequilla oscura, el uso. A continuación, vamos a lavar, una gran cantidad de jabón.

Hay una lavandería grande en la ciudad. Podrá ver a los camellos y nos pegará.

Por cierto, no sé quien tuvo la idea de camellos negros. Y ni siquiera estoy seguro de que no han encontrado la idea de sí mismos.

Breve. Lo que las instrucciones para esta noche: seguir! Todo el mundo en el baño.

Después de caminar sobre Urguell, de aproximadamente el mismo que Vic: caminar, con el aire formidable, prepararse para el asalto, febrilmente, y, probablemente, para ver las otras banderas abajo.

Bien, entonces, la compañía de caballería Marino Ginebra sigue, desnudo, en una doble!

Yallah!

Iskander

Vic, le 10 juin 1460, au soir


Mes chères soeurs,


Vous apprendrez sans doute la nouvelle de notre victoire à Vic.

Une victoire sans blessé, sans mort, sans combat. On dit que le meilleur général parvient à obtenir la décision sans combattre. Ce n'est pas vraiment mon opinion de notre général, mais le fait est que nous avons réussi cela.

Vero et moi allons bien.

Et les dromadaires aussi. Il faudra écrire un mot à Monsieur Ali pour le remercier encore pour ses bêtes qu'il nous a pour ainsi dire données. Enfin, je garde cette impression qu'il voulait s'en débarrasser surtout. Elles sont un peu indociles.

Juste un peu.

Nous dormons sous tente. L'air est sec, chaud la nuit. C'est agréable.

J'ai rencontré des gens d'ici. Pour comprendre, un peu.

La moitié de leur conseil actuel appartient à "l'opposition". Et l'autre moitié, au pouvoir, dirige tout, sans partage.

Il n'y a pas de dialogue entre les deux parties. Ou n'en aurait pas. Je dois encore apprendre.

Un homme m'a raconté sa vision de l'histoire. Voici ce dont je me souviens. Un parti, les Ménestrels, aurait dirigé la Catalogne avec justesse et sagesse pendant des années, sans être vraiment contesté.

La Catalogne aurait pu devenir indépendante des autres contrées ibériques, qui ne parlent pas leur langue.

Puis un autre parti est arrivé au pouvoir. D'aucuns n'étaient pas d'accord avec eux. Ceux-là, notamment les Ménestrels, notamment ceux qui dirigeaient l'armée catalane, ont repris le pouvoir de force.

Je n'ai pas trop suivi les aléas de la chose, mais une guerre civile s'en est suivie, des disputes terribles, des vengeances, les chantages, les trahisons. Puis de nouvelles élections, qui ont vu les Ménestrels et un autre parti arriver côte à côte au pouvoir, et les Ménestrels le garder, sans partage, sans dialogue aucun avec les autres.

Ce n'est qu'une vision des choses.

Genève s'est alliée à la Catalogne, et aux Ménestrels.

Sommes-nous dans le bon camp ? Ma foi, celui qui m'a raconté cela était dans l'autre camp. Nous aurons sans doute des discussions avec ceux de celui pour lequel nous nous battons.

Mais, au delà de ce fossé, je suis content. Une armée perchée sur la ville de Vic empêchait toute élection contraire à ses opinions. Cette armée à disparu. Les gens devraient pouvoir élire leur chef. J'espère.

J'espère ...

Sans discussion, sans échange, la guerre civile ne saurait être résolue. Ce ne sera que partie remise.

Notre venue trouble l'équilibre des choses, un moment. Nous étouffons les combats, sans résoudre les débats, sans apaiser. Cela pourrait se faire maintenant : nous permettons cette opportunité du dialogue entre les gens. Mais la saisiront-ils ? Sans paix, notre allié au pouvoir aujourd'hui pourrait devenir le fugitif de demain.

Je vais regagner le bivouac. Pons m'a demandé d'engager une nouvelle recrue. Je vais voir qui se présente.

Puis retrouver ma Vero. Au soir des batailles, ma nuit lui appartient. Pas seulement à ce moment. Pas seulement ce temps. Autant que je le puis.

Je vous embrasse.

Je vous aime.

Iskander

Vic, 10 de juny de 1460, a la nit


Les meves estimades germanes,


Probablement s'assabentarà de la notícia de la nostra victòria a Vic

Una victòria sense lesions, sense mort, sense una lluita. Diuen que la millor en general se les arregla per obtenir la decisió sense una lluita. En realitat no és la meva opinió del nostre general, però la veritat és que ho hem aconseguit.

Vero i jo anem bé.

I els camells també. Es va a escriure una nota al Sr Ali agrair una vegada més pels seus animals que pràcticament s'ha donat. Finalment, guardo la sensació que volia desfer-se'n en particular. Són una mica problemàtica.

Només una mica.

Dormim en tendes de campanya. L'aire és sec i càlid a la nit. És bonic.

Vaig conèixer gent d'aquí. Per entendre una mica.

La meitat del seu consell actual pertany a la "oposició". I l'altra meitat en el poder, controla tot, sense compartir.

No hi ha diàleg entre les dues parts. O no ho faria. Encara he d'aprendre.

Un home em va dir que la seva visió de la història. Això és el que recordo. Partit, els arpistes, han portat a Catalunya amb la precisió i la saviesa d'anys sense ser seriosament desafiada.

Catalunya podria haver-se convertit en independent dels altres països ibèrics, que no parlen el seu idioma.

Després un altre partit va arribar al poder. Alguns no estaven d'acord amb ells. Aquells, com Harpers, incloent-hi els que va dirigir l'exèrcit català, va tornar al poder per la força.

No he seguit massa els capricis de la cosa, sinó una guerra civil es va produir, les disputes terribles, venjances, xantatges, traïcions. A continuació, les noves eleccions, que han vist els joglars i altra banda arriba al costat de l'altre en el poder i mantenir els arpistes, indivís, sense cap tipus de diàleg amb els altres.

Aquesta és només una visió.

De Ginebra es van unir a Catalunya, i els joglars.

Som al costat dret? La meva fe, que em va dir que era l'altre costat. Estem, sens dubte, tindrà converses amb els d'aquells per als que lluitem.

Però, més enllà d'aquesta diferència, estic feliç. Un exèrcit enfilat a la ciutat de Vic va impedir qualsevol elecció en contra de les seves opinions. Aquest exèrcit ha desaparegut. La gent hauria de ser capaç de triar al seu líder. Espero.

Espero que ...

Sense debat, sense intercanvi, la guerra civil no es pot resoldre. És només un ajornament.

La nostra presència altera l'equilibri de les coses, d'una vegada. Ens sufocar la lluita, sense resoldre el debat, sense dissipar. Això es podria fer ara mateix: permetre que aquesta oportunitat de diàleg entre les persones. Però prendran? Sense pau, el nostre aliat en el poder avui podria convertir-se en el pròfug del matí.

Vaig a tornar al campament. Pons em va demanar que contractar un nou recluta. Vaig a veure que ve.

A continuació, busqui al meu Vero. En les batalles de la nit, la meva nit és seva. No només en aquest moment. No només per aquesta vegada. Pel que puc.

Et abraçada.

T'estimo.

Iskander

Vic, 10 de junio de 1460, por la noche


Mis queridas hermanas,


Probablemente se enterará de la noticia de nuestra victoria en Vic.

Una victoria sin lesiones, sin muerte, sin una lucha. Dicen que la mejor en general se las arregla para obtener la decisión sin una lucha. En realidad no es mi opinión de nuestro general, pero lo cierto es que lo hemos conseguido.

Vero y yo vamos bien.

Y los camellos también. Se va a escribir una nota al Sr. Ali agradecer una vez más por sus animales que prácticamente se ha dado. Por último, guardo la sensación de que quería deshacerse de ellos en particular. Son un poco problemática.

Sólo un poco.

Dormimos en tiendas de campaña. El aire es seco y cálido por la noche. Es bonito.

Conocí a gente de aquí. Para entender un poco.

La mitad de su consejo actual pertenece a la "oposición". Y la otra mitad en el poder, controla todo, sin compartir.

No hay diálogo entre las dos partes. ¿O no lo haría. Todavía tengo que aprender.

Un hombre me dijo que su visión de la historia. Esto es lo que recuerdo. Partido, los Arpistas, han llevado a Cataluña con la precisión y la sabiduría de años sin ser seriamente desafiada.

Cataluña podría haberse convertido en independiente de los demás países ibéricos, que no hablan su idioma.

Luego otro partido llegó al poder. Algunos no estaban de acuerdo con ellos. Aquellos, como Harpers, incluyendo a los que dirigió el ejército catalán, regresó al poder por la fuerza.

No he seguido demasiado los caprichos de la cosa, sino una guerra civil se produjo, las disputas terribles, venganzas, chantajes, traiciones. A continuación, las nuevas elecciones, que han visto los juglares y otra parte llega al lado del otro en el poder y mantener a los Arpistas, indiviso, sin ningún tipo de diálogo con los demás.

Esta es sólo una visión.

De Ginebra se unieron a Cataluña, y los juglares.

¿Estamos en el lado derecho? Mi fe, que me dijo que era el otro lado. Estamos, sin duda, tendrá conversaciones con los de aquellos para los que luchamos.

Pero, más allá de esa diferencia, estoy feliz. Un ejército encaramado en la ciudad de Vic impidió cualquier elección en contra de sus opiniones. Este ejército ha desaparecido. La gente debería ser capaz de elegir a su líder. Espero.

Espero que ...

Sin debate, sin intercambio, la guerra civil no se puede resolver. Es sólo un aplazamiento.

Nuestra presencia altera el equilibrio de las cosas, de una vez. Nos sofocar la lucha, sin resolver el debate, sin disipar. Esto se podría hacer ahora mismo: permitir que esta oportunidad de diálogo entre las personas. Pero van a tomar? Sin paz, nuestro aliado en el poder hoy podría convertirse en el prófugo de la mañana.

Voy a volver al campamento. Pons me pidió que contratar a un nuevo recluta. Voy a ver que viene.

A continuación, busque a mi Vero. En las batallas de la noche, mi noche es suya. No sólo en este momento. No sólo por esta vez. Por lo que puedo.

Te abrazo.

Te amo.

Iskander

Ma belle âme,

Je n'ai jamais trouver à qui acheter du jambon! mais par contre je peux te dire décrire le goût des saucissons.. un délice. Chaque famille ayant leurs saloirs et leurs secrets de fabrication, je suis passée de ferme en ferme l'air le moins hostile possible, fusains à la main et l'Em dic Vero à la bouche. Vu mon accent les plus jeunes se bidonnent et les plus âgés sourient l'air ravi, s'ensuit tout un tas de mots que je réponds par des hochements de tête et un sourire perplexe suivi spontanément d'un verre d'eau fraiche et ce foutu saucisson.

Pour ce qui est de l'aspect sportif de l'expédition, mis a part mon crapahutage dans les collines et des veillées autour un feu j'avoue que c'est assez, voire, très calme.
On me dit que ca a suffit pour les faire disparaître, voilà une bonne chose! Reste plus qu'a espérer qu'ils ne se sont pas tous réunis derrière la prochaine colline.
C'est la vu sur la plaine qui s'étire a nos pieds que je t'écris, tu pourra admirer avec moi les dégrader de terres et savourer les quelques tranches que j'ai pu sauvegarder de ma gourmandise, s'ils franchisent en abondances tes lèvres et qu'il en reste un peu prête s'en à Thor et au Pitchoune, ça le mérite de pouvoir le gouter au moins une fois dans sa vie.

Le soleil semble frapper plus fort, le vent prendre aisance et balaye tout, je crois que cela me rappelle Beausoleil...en plus riche. Purée quand j'y pense qu'est ce que ce plateau était aride...
Une immense nostalgie m'a frappée, j'ai eu la bêtise de prendre avec moi un coffret contenant des barbouilles du passé, je me suis reprise et je vais commencer par trier, je deviens vielle! Il est temps de mettre en mots ma vie avant que j'en oublie des pans.
Au prochain envoi je vais te joindre le brouillon de mes débuts.

J'étends bien les dromadaires qui piaffent et les voix qui lancent des ordres de rassemblement, le temps de réunir mes affaires et me diriger tranquillement au campement, tout sera empaqueter et déjà prêt pour la suite du voyage.

Tu me manque ma belle âme
Je t'aime
Vive valeque
Vero

Barcelone, le 11 juin 1460

Mon amour, Raya, Sembre,


Barcelone ...

Je sais, vous espériez tous des tapis de fleurs d'orangers. Des enfants criant nos noms dans les rues. Des avenues pavoisées de tissus colorés. Les jeunes damoiselles offrant leurs premiers baisers volés aux vainqueurs ! La liesse. Les danses. Les chants.

Nous avons eu un son de guitare, vive et profonde.

Et c'est à peu près tout.

Et nos amis nous attendant avec un festin de poissons grillés.

Et c'est à peu près tout.

Il fait chaud dans cette ville, dans cette contrée. Il y fait froid. Ou les gens viennent à d'autres heures que nous.

La peur. La haine. La colère. Je ne sais.

Ou autre chose. Sommes-nous à ce point étrangers à ce pays qu'ils ne connaissent plus les rires ?

Je ne crois pas.

Les quelques autochtones rencontrés ont le rire franc, facile, gai ... avec une personne avec laquelle ils ne sauraient avoir aucune vendetta.

Il faudra leur réapprendre à rire entre eux, d'eux, peut-être. Ce qu'ils font volontiers avec un étranger, peut-être pourront-ils le refaire avec un frère ?

Nous sommes revenus sur Barcelone pour faire étape vers Urguell. On nous y promet un combat. Un vrai, peut-être. Ou une nouvelle fuite, qui sait.

Nous sommes revenus à Barcelone pour faire étape. Eau. Vivres. Air.

Pour les rires, il nous faudra encore combattre, beaucoup, dans les coeurs et dans les âmes.

Bon, assez de fadaises.

Rayanha, tu commences à bien tenir en selle. Bravo. Il faudra juste t'assurer que la selle reste bien sur ta monture, et ce sera parfait.

Sembre, la lance ne saurait te servir d'arme si tu la tiens comme le funambule sa perche.

Vous faites des progrès. Les dromadaires en sont témoins : ils vous regardent faire en blatérant. Vous êtes sur la bonne voie.

Ce soir, nous éteignons les feux de bivouac tôt. Nous partons vers le sud, le long de la côte. Puis, après, nous grimperons par les cols dans des montagnes vertes, et sèches parfois.

Nous verrons des villes dont le nom nous est inconnu. Et des gens, j'espère.

Suivez-moi jusqu'à Urgell !

Yallah !

Iskander

Barcelona, ​​11 juny 1460

El meu amor, Raya, Sembre,


Barcelona ...

Sé que vostè espera que totes les catifes de flors de tarongina. Els nens cridaven els nostres noms als carrers. Avingudes cobertes amb teles de colors. Les joves donzelles amb els seus primers petons robats als guanyadors! El goig. Danses. Cants.

Teníem un so de guitarra, forta i profunda.

I això és tot.

I els nostres amics ens espera amb un banquet de peix a la graella.

I això és tot.

Fa calor en aquesta ciutat, en aquest país. Està fred. O la gent ve en altres ocasions.

La por. L'odi. La ira. No.

O alguna cosa més. Estem tan aliè a aquest país ja no saben el riure?

No ho crec.

Els pocs indígenes han complert amb el riure sincera, alegre senzill, ... amb una persona amb la qual no pot tenir cap venjança.

Se'ls ensenyarà a riure d'ells, d'ells, potser. El que ells fan de bona gana amb un desconegut, potser ho faran de nou amb un germà?

Vam tornar a Barcelona per organitzar Urguell. Se'ns promet una baralla. És cert, potser. O una nova fuga, qui sap.

Tornem a Barcelona amb l'estadi. Aigua. Aliments. Aire.

Per rialles, encara podem lluitar, tant en els cors i les ànimes.

Bé, n'hi ha prou una tonteria.

Rayanha, s'inicia a la cadira de muntar. Bravo. S'acaba d'assegurar que la cadira es manté en el seu cavall, i serà perfecte.

Sembre, no és possible la llança com a arma si el tenen com a pol d'un equilibrista.

S'estan fent progressos. Els camells són els testimonis: miren a vostè blatérant. Està en el bon camí.

Aquesta nit, apaguem les fogueres d'hora. Sortim cap al sud al llarg de la costa. Després, després, es puja a través dels ports de muntanya a les verdes muntanyes, i de vegades seca.

Anem a veure les ciutats el nom és desconegut per a nosaltres. I la gent, espero.

Segueix-me a Urgell!

Yallah!

Iskander

Barcelona, ​​11 de junio 1460

Mi amor, Raya, Sembre,


Barcelona ...

Sé que usted espera que todas las alfombras de flores de azahar. Los niños gritaban nuestros nombres en las calles. Avenidas cubiertas con telas de colores. Las jóvenes doncellas con sus primeros besos robados a los ganadores! El júbilo. Danzas. Cantos.

Teníamos un sonido de guitarra, fuerte y profunda.

Y eso es todo.

Y nuestros amigos nos espera con un banquete de pescado a la parrilla.

Y eso es todo.

Hace calor en esta ciudad, en este país. Está frío. O la gente viene en otras ocasiones.

El miedo. El odio. La ira. No se.

O algo más. ¿Estamos tan ajeno a este país ya no saben la risa?

No lo creo.

Los pocos indígenas han cumplido con la risa sincera, alegre sencillo, ... con una persona con la que no puede tener ninguna venganza.

Se les enseñará a reírse de ellos, de ellos, tal vez. Lo que ellos hacen de buena gana con un desconocido, tal vez lo harán de nuevo con un hermano?

Volvimos a Barcelona para organizar Urguell. Se nos promete una pelea. Es cierto, tal vez. O una nueva fuga, ¿quién sabe.

Regresamos a Barcelona con el estadio. Agua. Alimentos. Aire.

Para risas, todavía podemos luchar, tanto en los corazones y las almas.

Bueno, basta una tontería.

Rayanha, se inicia en la silla de montar. Bravo. Se acaba de asegurar que la silla se mantiene en su caballo, y será perfecto.

Sembre, no es posible la lanza como arma si lo tienen como polo de un equilibrista.

Se están haciendo progresos. Los camellos son los testigos: miran a usted blatérant. Está en el buen camino.

Esta noche, apagamos las fogatas temprano. Salimos hacia el sur a lo largo de la costa. Luego, después, se asciende a través de los puertos de montaña en las verdes montañas, ya veces seca.

Vamos a ver las ciudades cuyo nombre es desconocido para nosotros. Y la gente, espero.

Sígueme a Urgell!

Yallah!

Iskander

Entre Barcelone et Tarragona, le 12 juin 1460

Mes chères soeurs,

Nous avons quitté Barcelone. Notre entrée s'est faite sous un soleil intense, et, semble-t-il, à l'heure de la sieste.

Et à notre départ, la ville s'est éveillée, un peu. Miroirs des jours et des heures.

Les rires restaient entre gens amis pourtant. Tous ne riaient pas ensemble.

Nous voici en route le long de la mer, entre Barcelone et Tarragona.

Mes dromadaires sont tout contents d'avancer dans le sable. Du coup, on fait manger un peu de sable aux autres.

Les autres ...

Et bien, il en vient chaque jour se rallier à l'armée, ou filer à toute vitesse pour la rattraper. Nous avançons à grand train, mais chaque jour, des genevois arrivés à pied et des autochtones rejoignent nos troupes, lances, groupes.

Nous arriverons les premiers à Urgell !

Vero va magnifiquement. Elle embrasse le pays et les gens de son regard. Je l'aime.

Je vous embrasse.

Iskander

Entre Barcelona i Tarragona, 12 juny 1460

Les meves estimades germanes,

Sortim de Barcelona. La nostra entrada es va fer sota un sol intens, i, pel que sembla, durant la migdiada.

I quan ens vam anar, la ciutat es va despertar una mica. Miralls de dies i hores.

El riure entre la gent sent amics encara. Tot no es riuen junts.

Aquí estem en el camí al llarg de la costa entre Barcelona i Tarragona.

Els meus camells estan feliços d'avançar en la sorra. Per tant, menjàvem una mica de sorra a l'altra.

Altres ...

Bé, ell ve cada dia per unir-se a l'exèrcit, o donant voltes a tota velocitat per posar-se al dia. Estem fent un gran estil, però cada dia, va arribar a peu des de Ginebra i unir-se a les nostres tropes indígenes, llances, els grups.

Anem a arribar d'hora per Urgell!

Vero va de meravella. Abasta el país i la gent de la seva mirada. M'encanta.

Et abraçada.

Iskander

Entre Barcelona y Tarragona, 12 de junio 1460

Mis queridas hermanas,

Salimos de Barcelona. Nuestra entrada se hizo bajo un sol intenso, y, al parecer, durante la siesta.

Y cuando nos fuimos, la ciudad se despertó un poco. Espejos de días y horas.

La risa entre la gente siendo amigos todavía. Todo no se ríen juntos.

Aquí estamos en el camino a lo largo de la costa entre Barcelona y Tarragona.

Mis camellos están felices de avanzar en la arena. Por lo tanto, comíamos un poco de arena a la otra.

Otros ...

Bueno, él viene todos los días para unirse al ejército, o dando vueltas a toda velocidad para ponerse al día. Estamos haciendo un gran estilo, pero todos los días, llegó a pie desde Ginebra y unirse a nuestras tropas indígenas, lanzas, los grupos.

Vamos a llegar temprano para Urgell!

Vero va de maravilla. Abarca el país y la gente de su mirada. Me encanta.

Te abrazo.

Iskander

Entre Tarragona et Lerida, le 13 juin 1460

Mon Amour, Raya, Sembre,

Ce pays est magnifique. Vous l'avez vu, nous l'avons vu. Les couleurs, de la mer, des pierres, du ciel. Cet aqueduc que nous avons emprunté pour traverser une vallée. Tous ces noms demandés, murmurés, divulgués, de villages et de villes, de gens, de lieux, de ruisseaux, dits dans cette langue catalane, ou dits dans la langue castillane.

Les gens nous rejoignent. L'armée grossit. Et d'autres nous attendent à Lerida.

Il y a un engouement, un espoir de nous voir arriver ici, pour prendre Urgell enfin. J'espère que j'écris ce nom correctement enfin.

Il y a aussi des rumeurs d'autres qui attendent notre venue avec fureur et résignation. Je pense à nous, anciens provençaux, qui avons tenu Aix et Arles. Je pense à nous, genevois, qui avons tenu la ville pendant la croisade.

Nous marchons sous les armes, parce que c'est aux armes de parler ce jour, semble-t-il.

Je suppose que les plumes parleront ensuite. Nous savons tous combien il est vain de prendre une ville sans prendre le coeur de ses habitants. Les deux se mènent de front. J'espère.

Nous savons que les armes ne sont pas une fin, ne donnent pas une fin. Elles permettent juste de briser les armes. C'est une victoire nécessaire, et précaire.

C'est avec les plumes que la paix en Catalogne se construira. Comme toujours.

...

Nous sommes en tête de l'armée. Le premier contact des gens d'ici avec elle.

Donnons leur la mesure de qui nous sommes. Apprenons qui ils sont.

Nous avons cette chance que ceux qui trainent dans la poussière des colonnes n'auront peut-être pas.

Suivez, suivez ...

Yallah !

Iskander

Entre Tarragona i Lleida, 13 juny 1460

El meu Amor, Raya, Sembre,

Aquest país és bonic. Vostès han vist, ho hem vist. Els colors del mar, les roques, el cel. Aquest aqüeducte que demanem prestat per creuar d'una vall. Tots aquests noms sol · licitats, xiuxiuejar, revelats, pobles i ciutats, persones, llocs, rierols, coneguts en aquest idioma català, o anomenat en castellà.

La gent amb nosaltres. L'exèrcit creix. I esperem que els altres Lleida.

No és una passió, l'esperança de veure'ns aquí, per finalment prendre l'Urgell. Espero que escric aquest cognom correctament.

També hi ha rumors d'altres persones en espera de la nostra arribada per la ràbia i la resignació. Crec que un de nosaltres, provençal antic, que va tenir a Aix i Arles. Crec que un de nosaltres des de Ginebra, que han portat a terme la ciutat durant la croada.

Caminem sota els braços, perquè és les armes de la xerrada d'avui, el que sembla.

Suposo que les plomes a continuació parlarem. Tots sabem el que és inútil tenir una ciutat sense tenir els cors dels seus habitants. Tots dos estan simultàniament executar. Espero.

Sabem que les armes no són un fi, no es doni per acabat. Permeten que acaba de trencar els seus braços. Aquesta és una victòria necessària i precària.

És amb plomes que la pau es construiran a Catalunya. Com sempre.

...

Som líders en l'exèrcit. El primer contacte de les persones aquí amb ella.

Donar-los la mesura del que som. Conegui qui són.

Tenim l'oportunitat que aquells que es troben en la pols de les columnes haurà de potser no.

Seguiu, seguiu ...

Yallah!

Iskander

Entre Tarragona y Lérida, 13 de junio 1460

Mi Amor, Raya, Sembre,

Este país es hermoso. Ustedes han visto, lo hemos visto. Los colores del mar, las rocas, el cielo. Este acueducto que pedimos prestado para cruzar de un valle. Todos estos nombres solicitados, susurró, revelados, pueblos y ciudades, personas, lugares, arroyos, conocidos en este idioma catalán, o llamado en castellano.

La gente con nosotros. El ejército crece. Y esperamos que los demás Lérida.

No es una pasión, la esperanza de vernos aquí, para finalmente tomar el Urgell. Espero que escribo este apellido correctamente.

También hay rumores de otras personas en espera de nuestra llegada por la rabia y la resignación. Creo que uno de nosotros, provenzal antiguo, que tuvo en Aix y Arles. Creo que uno de nosotros desde Ginebra, que han llevado a cabo la ciudad durante la cruzada.

Caminamos bajo los brazos, porque es las armas de la charla de hoy, lo que parece.

Supongo que las plumas a continuación hablaremos. Todos sabemos lo que es inútil tener una ciudad sin tener los corazones de sus habitantes. Ambos están simultáneamente ejecutar. Espero.

Sabemos que las armas no son un fin, no se dé por terminado. Permiten que acaba de romper sus brazos. Esta es una victoria necesaria y precaria.

Es con plumas que la paz se construirán en Cataluña. Como siempre.

...

Somos líderes en el ejército. El primer contacto de las personas aquí con ella.

Darles la medida de lo que somos. Conozca quiénes son.

Tenemos la oportunidad de que aquellos que se encuentran en el polvo de las columnas tendrá que tal vez no.

Siga, siga ...

Yallah!

Iskander

Ma belle âme,

Tu me manque!

Non..passons, j'assume!
Nous sommes repassé pas Barcelone et j'ai fait le pilier de taverne, en vain, j'aurais du penser à écumer les bords de l'eau, l'armée ne rends pas intelligente, j'ai veillé si tard que j'ai du trottiner durant deux jour pour rattraper le convoi.
Bon j'admets je n'ai pas trottiné de bon pas tout le long. Une fleur par ici, un ruisseau par là. Je suis arrivée à un aqueduc de tout beauté, si haut que l'on voit à peine un filet tout ou fond des gorges, finalement les hommes font de grandes choses... vraiment. On se sens minuscule!

Jusqu'à présent il n'y avait qu'a longer la mer mais sachant mon sens développé d'orientation, je crois que je ne vais plus les quitter d'une semelle, sabot...colonne de poussière.
Cela semble aride et la montée rude, encore du chemin à faire. Toujours pas l'impression que l'on va ailleurs au autrement qu'en promenade, cela va venir surement.
Isk semble heureux et prends des couleurs, Sembre est comme à son habitude une libellule.

Je crois que je vieilli sérieusement, je tombe de sommeil et pas encore entamé ma pitance!

Embrasse tonmon Géant et le Pitchoune, dit leurs que je pense éternellement à eux, vous....

Vive valeque

Vero

LLeida, le 14 juin 1460

Chers tous,

Nous sommes arrivés à Lleida ... Lerida, en castillan, Lleida en catalan. Ville aux portes de deux mondes. Ou de trois. L'Aragon. La Catalogne. Et le chemin vers Dieu aussi.

Il y a là foules armées qui nous attendent, nous espèrent, stationnent. Les restes d'armées défaites. Les embryons d'armées victorieuses. Des vétérans de multitudes de coups reçus et de coups donnés.

J'ai retrouvé ces odeurs de camp, celle des cuirs et des fers, celles des feux.

Les odeurs des tambouilles aux parfums de partout, de toutes contrées, de tous les foyers dont ces hommes et ces femmes sont venus, recettes maternelles improvisées sur des foyers d'emprunt.

Ces odeurs d'animaux aussi, de montures, de chiens.

Les couleurs éparses des tentes reprisées.

La fierté dans les regards, de ceux que nous venons aidés, qui se sont battus jusqu'ici avec âme et ardeur.

J'ai revu milles impressions.

Celle des ladres et des putains, qui vivent autant de l'armée que l'armée vit d'eux.

Celle des enfants des plaisirs de la route, des désespoirs.

Celle des forges aux aciers brûlants. Et celle des artificiers et de leurs poudres infernales.

Tous ces gens. Et ceux qui nous suivent qui viennent s'y mêler comme un fleuve irrésistible.

Oh, mes amis, tous ces regards.

Lleida ... ses habitants perdus au milieu des camps. Ville de pierre perdue au sein de pavillons des armées.

Il y a beaucoup à dire, beaucoup à faire.

Nous allons dormir dans un jardin. Il y a de la place et des ombres. Et plein d'arbres aux essences diverses. Et une demeure à demi abandonnée, et grande. Et une fontaine.

Ce soir, je vous invite. Je vous ai mené tout le long de ce chemin, par des routes arides et ces paysages superbes.

Ce soir, je vous invite. Nous nous reposerons ici.

L'ordre de marche peut venir à chaque instant.

Restez donc alerte, et suivez.

Et jouissez de la soirée.

Je vous embrasse.

Iskander

Lleida, 14 juny 1460

Hola a tots,

Arribem a Lleida ... Lleida, en castellà, en català Lleida. Portes de la ciutat dels dos mons. O tres. Aragó. Catalunya. I també el camí cap a Déu.

Hi ha multituds armat per davant, esperem, estacionat. Les restes dels exèrcits derrotats. Els embrions dels exèrcits victoriosos. Els veterans de multitud de cops i cops.

He trobat aquestes olors de camp, el dels cuirs i les planxes, els incendis.

Les olors dels perfums a tambouilles per tot arreu, totes les terres, totes les cases amb aquests homes i dones van venir, va improvisar sobre la renda derivada de la maternitat endeutament de cases.

Aquestes olors de les mascotes també, marcs, gos.

Els colors de tendes de campanya repartides reparat.

L'orgull en els ulls dels qui ens han ajudat, que va lluitar fins al moment amb l'ànima i la passió.

Vaig veure impressions milles.

Això dels leprosos i prostitutes, que viuen gran part de l'exèrcit que l'exèrcit els veia.

Els fills dels plaers de la carretera de la desesperació.

Això estableix la crema d'acer. I això dels focs artificials i els seus pols infernals.

Totes aquestes persones. I els que ens segueixen els que vénen a barrejar com un riu irresistible.

Oh, amics meus, tots els looks.

Lleida ... seu poble perdut en els camps. Ciutat de cases de pedra perdut en els exèrcits.

No hi ha molt a dir, molt a fer.

Anem a dormir en un jardí. Hi ha espai i les ombres. I moltes espècies diferents d'arbres. I segueix sent un mig abandonada, i grans. I una font.

Aquesta nit, els convido. He dut a terme al llarg d'aquest camí, per camins i assecar aquests bells paisatges.

Aquesta nit, els convido. Anem a descansar aquí.

L'ordre de marxa pot venir en qualsevol moment.

Així que estigueu alerta i seguir.

I gaudir de la nit.

Et abraçada.

Iskander

Lerida 14 de junio 1460

Hola a todos,

Llegamos a Lérida ... Lérida, en castellano, en catalán Lleida. Puertas de la ciudad de los dos mundos. O tres. Aragón. Cataluña. Y también el camino hacia Dios.

Hay multitudes armado por delante, esperamos, estacionado. Los restos de los ejércitos derrotados. Los embriones de los ejércitos victoriosos. Los veteranos de multitud de golpes y golpes.

He encontrado estos olores de campo, el de los cueros y las planchas, los fuegos.

Los olores de los perfumes a tambouilles por todas partes, todas las tierras, todas las casas con estos hombres y mujeres vinieron, improvisó sobre la renta derivada de la maternidad endeudamiento de hogares.

Estos olores de las mascotas también, marcos, perro.

Los colores de tiendas de campaña repartidas reparado.

El orgullo en los ojos de quienes nos han ayudado, que luchó hasta el momento con el alma y la pasión.

Vi impresiones millas.

Eso de los leprosos y prostitutas, que viven gran parte del ejército de que el ejército los veía.

Los hijos de los placeres de la carretera de la desesperación.

Esto establece la quema de acero. Y eso de los fuegos artificiales y sus polvos infernales.

Todas estas personas. Y los que nos siguen los que vienen a mezclarse como un río irresistible.

¡Oh, amigos míos, todos los looks.

Lleida ... su pueblo perdido en los campos. Ciudad de casas de piedra perdido en los ejércitos.

No hay mucho que decir, mucho que hacer.

Vamos a dormir en un jardín. Hay espacio y las sombras. Y muchas especies diferentes de árboles. Y sigue siendo un medio abandonada, y grandes. Y una fuente.

Esta noche, los invito. He llevado a cabo a lo largo de este camino, por caminos y secar estos hermosos paisajes.

Esta noche, los invito. Vamos a descansar aquí.

El orden de marcha puede venir en cualquier momento.

Así que estad alerta y seguir.

Y disfrutar de la noche.

Te abrazo.

Iskander

Lleida, le 15 juin 1460

Chers tous,

Une nuit de repos dans un jardin de Catalogne. Ce fut un rêve.

Il y avait même des lucioles.

Nous avons intégré deux nouveaux compagnons. Un certain Pulga, qui vient d'Urgel, que nous allons libérer. Et Asdrubal, un catalan de Caspe.

Je vous demande de leur faire bon accueil.

Il y a eu ce jeune ... garçon, fougueux, du nom de Mauro_huesca. Il voulait se joindre à nous. Notre général a dit "non", et ... et bien, je pense être d'accord avec lui. Il est trop jeune. Je ne sais pas comment je puis dire cela. Il est venu presque nu. J'ai eu cette impression d'un regard ingénu perlé de fers de mitraille.

Bon, il n'était pas si ingénu, mais très en colère, parce que je parlerais de lui aujourd'hui, notamment.

Nous commençons à recevoir des courriers de ceux que nous allons combattre. Ils arrivent à point comme celui de gens qui voient l'inéluctable arriver. Et avec certaines vérités aussi, sans doute.

Chacun traite l'autre de menteur. Chacun rejette sur l'autre la faute du conflit. Où est la vérité ? Sans doute entre les deux, sans doute des deux côtés.

Cela a-t-il de l'importance ?

Oui, car la vérité permet de donner un nom aux blessures, de reconnaître celles reçues, et celles infligées.

Non, car la vérité importe peu seule. Elle n'a d'importance que dans la mesure où elle participe à un effort de vouloir vivre ensemble, à nouveau.

J'ai entendu des gens prêts à se battre.

Un temps viendra où les gens seront prêts à se parler.

Mais pas tout de suite sans doute, pas déjà.

Nous allons partir pour libérer Urgel. Libérer Urgel des armées qui l'enserrent. Libérer ces gens de cette menace de guerre, en y mettant fin, comme on boute le feu trop fort à un brasier pour qu'il se consume, enfin.

Et après ... après, peut-être parviendrons-nous à faire en sorte que les gens se parlent.

Nous partons à l'aube, demain.

Nous serons en tête, pour ouvrir la voie à l'armée, pour flairer les embuches, pour repérer les points d'eau.

Pour prévenir les gens que nous venons, que nous arrivons. Pour les rassurer.

Suivez ! Suivez ! Suivez !

Yallah !

Iskander

Lleida, 15 juny 1460

Hola a tots,

Una nit de descans en un jardí de Catalunya. Era un somni.

Hi va haver fins i tot lluernes.

Hem integrat dos nous companys. Una Puça, igual Urgell, es donarà a conèixer. I Àsdrubal, un català de Casp.

Els demano que donar-los la benvinguda.

Hi havia un jove ... nen, alegre, anomenat Mauro_huesca. Volia unir-se a nosaltres. El general va dir "no", i ... bo, crec que estic d'acord amb ell. És massa jove. No sé com puc dir això. Va arribar gairebé nu. Vaig tenir aquesta impressió d'una visió ingènua de cadenes de comptes de metralla.

Bé, no era tan ingenu, però molt enfadat, perquè em parlen d'ell avui, sobretot.

Comencem a rebre cartes de les que lluitarem. Arriben just a temps com el de la gent que veu l'inevitable succeeixi. I també amb algunes veritats, sens dubte.

Cada un tracta a l'altre un mentider. Cada un culpa a l'altre decisió del conflicte. Quina és la veritat? Probablement entre els dos, probablement en ambdós costats.

Això què importa?

Sí, perquè la veritat pot donar un nom a les lesions, a reconèixer les rebudes, i les que es pateixen.

No, perquè la veritat no importa només. L'únic que importa en la mesura que participa en un esforç per viure junts, de nou.

He escoltat gent disposada a lluitar.

Un temps vindrà quan la gent estarà disposada a parlar.

Però no en aquest moment, no probablement ja.

Anem a alliberar a partir d'Urgell. Cançons dels exèrcits d'Urgell que l'envolten. Cançons d'aquestes persones a l'amenaça de la guerra, terminació, com el foc incendiari massa fort per a un foc que crema, per fi.

I després ... després, potser farem que la gent parli.

Sortim a la matinada de demà.

Ens dirigirem a obrir el camí per a l'exèrcit, per ensumar els perills, per identificar els punts d'aigua.

Per advertir a la gent que tenim, que ens arriben. Per tranquil · litzar.

Seguiu! Seguiu! Seguiu!

Yallah!

Iskander

Lerida, 15 de junio 1460

Hola a todos,

Una noche de descanso en un jardín de Cataluña. Era un sueño.

Hubo incluso luciérnagas.

Hemos integrado dos nuevos compañeros. Una Pulga, al igual Urgel, se dará a conocer. Y Asdrúbal, un catalán de Caspe.

Les pido que darles la bienvenida.

Había un joven ... niño, alegre, llamado Mauro_huesca. Quería unirse a nosotros. El general dijo "no", y ... bueno, creo que estoy de acuerdo con él. Es demasiado joven. No sé cómo puedo decir eso. Llegó casi desnudo. Tuve esta impresión de una visión ingenua de cadenas de cuentas de metralla.

Bueno, no era tan ingenuo, pero muy enojado, porque me hablan de él hoy, sobre todo.

Empezamos a recibir cartas de las que vamos a luchar. Llegan justo a tiempo como el de la gente que ve lo inevitable suceda. Y también con algunas verdades, sin duda.

Cada uno trata al otro un mentiroso. Cada uno culpa al otro fallo del conflicto. ¿Cuál es la verdad? Probablemente entre los dos, probablemente en ambos lados.

Eso qué importa?

Sí, porque la verdad puede dar un nombre a las lesiones, a reconocer las recibidas, y las que se sufren.

No, porque la verdad no importa solamente. Lo único que importa en la medida que participa en un esfuerzo por vivir juntos, de nuevo.

He escuchado a gente dispuesta a luchar.

Un tiempo vendrá cuando la gente estará dispuesta a hablar.

Pero no en este momento, no probablemente ya.

Vamos a liberar a partir de Urgel. Canciones de los ejércitos de Urgel que lo rodean. Canciones de estas personas a la amenaza de la guerra, terminación, como el fuego incendiario demasiado fuerte para un fuego que arde, por fin.

Y después ... después, tal vez vamos a hacer que la gente hable.

Salimos en la madrugada de mañana.

Nos dirigiremos a abrir el camino para el ejército, para olfatear los peligros, para identificar los puntos de agua.

Para advertir a la gente que tenemos, que nos llegan. Para tranquilizarlos.

Siga! Siga! Siga!

Yallah!

Iskander